Ciències mèdiques

Encara que més del 90 % dels embarassos arriben a terme amb normalitat, la vida fetal continua sent una de les fases de més risc per a l’ésser humà. Un dels problemes principals encara no resolts és la prematuritat extrema (sis mesos i menys). Aquesta casuística afecta 25.000 famílies cada any només a Europa. Tot i els grans avenços mèdics, importants estudis recents a Suècia i els Estats Units mostren que no s’han aconseguit millores clares en els últims 20 anys. La supervivència, fins i tot en unitats d’excel·lència, és baixa (entre el 25 i el 75 %), i entre el 75 i el 95 % dels supervivents presenten seqüeles que afecten el seu desenvolupament cognitiu, cardiovascular i respiratori, entre altres aspectes.

El projecte vol crear un model de placenta artificial que recreï les condicions que el fetus té dins de l’úter matern amb l’objectiu d’augmentar la supervivència i minimitzar les greus seqüeles neurològiques que pateixen la majoria de nadons prematurs extrems, millorar el seu pronòstic i afavorir un desenvolupament postnatal fisiològic normal. L’impacte social és gran, ja que s’eviten seqüeles molt greus que condicionen molt negativament la vida posterior.

La Fundació ”la Caixa” destinarà prop de 7 milions d’euros a aquest projecte pioner, que es desenvoluparà en 2 fases al llarg de 5 anys. La primera fase, en la qual s’invertiran 3,35 milions d’euros, se centra en el desenvolupament i la validació experimental mitjançant l’ús d’un model animal oví, per traslladar-lo més endavant a la pràctica clínica si es compleixen els indicadors d’èxit. Al final de la primera fase, un panel d’experts valorarà els avenços assolits i decidirà si s’inicia la fase preparatòria per a l’aplicació clínica.

A la segona fase, s’avaluaran els efectes ja a llarg termini en el desenvolupament cerebral, cardíac, pulmonar i metabòlic, i s’introduiran millores principalment en l’ambient i la nutrició per aconseguir el millor sistema. Una vegada fetes aquestes avaluacions, s’iniciaran els passos per transferir el sistema a una aplicació clínica, incloent-hi la valoració de tots els aspectes ètics i incorporant-hi l’opinió i l’experiència de famílies que han tingut un bebè prematur.

Líder del projecte: Eduard Gratacós

Durada del projecte: 2021-2023

Subvenció: 3.336.450 €

» Més informació

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) està construint un nou edifici de recerca que es preveu inaugurar el 2023. La Fundació ”la Caixa” ha aportat al projecte 3 milions d’euros. El nou edifici del VHIR s’ubicarà en una construcció fins ara en desús que, anys enrere, acollia la bugaderia de l’hospital.

Aquest nou edifici ha de permetre dur a terme la medicina del futur. El VHIR fa una aposta decidida per impulsar la recerca, la medicina personalitzada i de precisió. Les noves instal·lacions faran possible portar a terme teràpia gènica, que permet editar o modificar la informació genètica del pacient, o medicina nuclear, que utilitza petites quantitats de certs materials radioactius anomenats radiosondes, els quals generalment s’injecten en el torrent sanguini, s’inhalen o s’empassen, gràcies a la instal·lació d’un ciclotró, un tipus d’accelerador de partícules.

Líder del projecte: VHIR

Durada del projecte: 2020-2023

Subvenció: 3.000.000 €

» Més informació

Des del 2009, any de la seva inauguració, la Fundació ”la Caixa” subvenciona el funcionament del Centre de Cirurgia Endoscòpica, el World Institut for Digestive Endoscopy Research (WIDER Barcelona), dirigit pel doctor Josep Ramon Armengol. El WIDER se centra en l’ensenyament, la recerca i la difusió de l’endoscòpia digestiva en totes les seves facetes, tant mèdica com quirúrgica, amb una dedicació especial al desenvolupament de la metodologia coneguda com a cirurgia endoscòpica transluminal a través d’orificis naturals (NOTES, de l’anglès Natural Orifice Translumenal Endoscopic Surgery).

La cirurgia endoscòpica transluminal a través d’orificis naturals (NOTES) engloba un conjunt de noves vies d’abordatge endoscòpic de la cavitat abdominal, amb avantatges potencials sobre la cirurgia laparoscòpica convencional. Es fonamenta en la possibilitat de realitzar tècniques quirúrgiques intraperitoneals mitjançant l’entrada a la cavitat peritoneal a través dels orificis naturals perforant l’òrgan que permet l’entrada directa a aquesta cavitat (estómac, vagina, recte, bufeta)

Des de l’inici del projecte, l’equip del doctor Armengol ha aconseguit, per exemple, extirpar un tumor de còlon per via anal i un altre d’estómac per via oral a dos pacients amb la tècnica NOTES, utilitzant orificis naturals del cos per evitar la cirurgia.

La Fundació ”la Caixa” ha destinat més de 14 milions d’euros a aquest projecte des del 2009. Aquest mateix any es va inaugurar el nou Servei d’Endoscòpia Digestiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, equipat amb els últims avenços tecnològics en aquest camp i dirigit també pel doctor Armengol. Aquest servei atén més de 9.000 pacients l’any.

Líder del projecte: Josep Ramon Armengol

Durada del projecte: 2009-2022

Subvenció: 14.050.000 €

» Més informació

El projecte BITRECS és un programa de beques específic per a clínics que volen desenvolupar la seva carrera investigadora. El programa ofereix als beneficiaris, professionals postdoctorals, l’oportunitat de dedicar-se de manera intensiva a la recerca biomèdica durant 3 anys.

Durant aquest temps, els investigadors hauran de passar entre 12 i 18 mesos en un centre estranger, i la resta, entre 18 i 24 mesos, a l’IDIBAPS. A més, el programa els ofereix formació, supervisió, mentoria i la possibilitat d’establir nous contactes i de fer una estada curta en una entitat no acadèmica.

Actualment, hi ha 8 investigadors que gaudeixen d’aquesta beca des del 2019. A més de l’impuls de la Fundació ”la Caixa”, el programa també està cofinançat per la Comissió Europea (Horizon 2020).

Líder del projecte: IDIBAPS

Durada del projecte: 2019-2023

Subvenció: 500.000 €

» Més informació