L’endometriosi és una malaltia crònica, sistèmica i inflamatòria que afecta aproximadament una de cada deu dones en edat reproductiva. Tot i que és molt freqüent —hi ha més de 190 milions de dones afectades al món i a l’entorn d’un milió a Espanya—, continua sent, paradoxalment, una de les patologies més desconegudes i amb més retard diagnòstic. En el cas de moltes dones, passen entre 8 i 10 anys fins que no obtenen una explicació als seus símptomes, amb un impacte profund en la seva salut física, emocional, sexual i reproductiva.
La malaltia apareix quan teixit similar al que recobreix l’interior de l’úter creix fora d’aquest. Es pot implantar a la cavitat pelviana a l’entorn de l’úter, als ovaris, als lligaments uterins, a la bufeta o a l’intestí. Tot i que està fora de lloc, aquest teixit respon a les hormones del cicle menstrual: s’inflama i sagna cada mes, però no es pot eliminar de manera natural, la qual cosa provoca dolor i, amb el temps, pot generar adherències i afectar el funcionament de diferents òrgans.
El símptoma més freqüent és un dolor menstrual intens que moltes dones aprenen a considerar «normal» des de molt joves. Aquesta normalització del dolor és una de les raons principals per les quals la malaltia no es detecta abans. Però l’endometriosi no es limita a molèsties durant la menstruació: pot produir dolor en altres moments del cicle, molèsties en mantenir relacions sexuals i dolor en anar a lavabo. Moltes dones conviuen amb un dolor crònic que afecta la seva activitat diària, la feina, el descans i el seu benestar emocional. Són freqüents també el cansament extrem, les molèsties digestives i els problemes urinaris.
La repercussió reproductiva és un dels aspectes més rellevants. L’endometriosi és una de les causes principals d’infertilitat femenina. Pot danyar els ovaris, reduir la qualitat ovàrica, alterar el funcionament de les trompes de Fal·lopi o dificultar la implantació de l’embrió. Per a moltes dones, el diagnòstic arriba quan intenten quedar-se embarassades i hi troben dificultats.
Un problema afegit és que la malaltia no disposa d’una prova senzilla que permeti diagnosticar-la de manera precoç. No hi ha una anàlisi de sang específica i, en fases inicials, les lesions no sempre es veuen en una ecografia. Quan finalment s’identifica, la malaltia ja ha avançat, cosa que en fa més complexa l’atenció.
Encara es desconeix la causa exacta de l’endometriosi, tot i que es creu que combina predisposició genètica amb factors immunològics, hormonals i ambientals. Els últims anys, la investigació ha explorat el paper dels disruptors endocrins —presents en plàstics, cosmètics o aliments processats— i la seva possible contribució al desenvolupament i la progressió de la malaltia. També guanya pes l’estudi de la relació entre alimentació, microbiota intestinal i salut uterina, una línia emergent que podria ajudar a entendre millor la diversitat de símptomes.
Tot i que avui no hi ha cap cura, sí que hi ha tractaments que milloren considerablement el dia a dia. Els analgèsics i els tractaments hormonals poden reduir el dolor i frenar l’activitat del teixit que creix fora de l’úter. En casos seleccionats, la cirurgia permet extirpar aquestes lesions, especialment quan causen dolor molt intens o comprometen la fertilitat. A més, enfocaments complementaris com la fisioteràpia, el suport psicològic, la nutrició i la gestió de l’estrès demostren que són útils per millorar la qualitat de vida.
La recerca és fonamental per millorar la detecció precoç, comprendre millor les causes de la malaltia i desenvolupar noves opcions terapèutiques. En aquest debat participen tres especialistes que representen enfocaments complementaris i decisius.
Francisco Carmona lidera el projecte ENDO‑HEALTH, que estudia l’impacte sanitari i social del retard diagnòstic. El seu equip està desenvolupant una eina digital que permetrà fer un seguiment més eficient i personalitzat de les pacients sense sobrecarregar el sistema sanitari. A més, treballen amb instituts per explicar la malaltia a adolescents i reduir l’estigma i la normalització del dolor des d’edats primerenques. Aquest enfocament educatiu és clau per evitar futurs diagnòstics tardans.
María Luisa Sánchez‑Ferrer investiga indicadors biològics que poden ajudar a identificar quines dones tenen més risc de desenvolupar formes més complexes de la malaltia. També estudia l’efecte de l’endometriosi en el benestar físic i emocional de les afectades. Juntament amb Pilar Coy treballa en un nou dispositiu per recollir fluid de l’interior de l’úter de manera poc invasiva i menys dolorosa que una biòpsia tradicional, un avenç que podria facilitar diagnòstics més precoços i precisos.
D’altra banda, Juan Antonio García Velasco, referent internacional en reproducció assistida, estudia com afecta l’endometriosi a la fertilitat i treballa en estratègies per millorar els resultats reproductius d’aquestes dones. Investiga també opcions terapèutiques que permetin reduir el dolor i controlar la malaltia sense recórrer a cirurgies innecessàries.
Gràcies a investigacions com aquestes s’avança cap a una detecció més precoç i un tractament més eficaç. Però millorar l’atenció de l’endometriosi també exigeix un canvi cultural: deixar d’assumir que el dolor menstrual és normal, escoltar les pacients i situar aquesta malaltia a l’agenda de la salut pública. Només així podrem reduir el patiment i l’impacte que encara suporten milions de dones a Espanya i arreu del món.
Ponents:
-
Francisco Carmona, director de la Unitat d’Endometriosi de l’Hospital Clínic de Barcelona (HCB) i professor titular a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB).
-
María Luisa Sánchez-Ferrer, cap de secció de Ginecologia i Obstetrícia a l’Hospital Clínico Universitario Virgen de la Arrixaca de Múrcia (HUVA), investigadora principal a l’Instituto Murciano de Investigación Biosanitaria Pascual Parilla (IMIB) i catedràtica de Ginecologia a la Universidad de Murcia (UM).
-
Juan García-Velasco, director científic d’IVIRMA Global, director d’IVI Madrid, catedràtic de Ginecologia de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid (URJC) i membre de la comunitat de becaris de la Fundació ”la Caixa”.
Moderadora:
-
Raquel Bonilla, redactora a A Tu Salud, el suplement de salut publicat per La Razón.
Projectes amb el suport de la Fundació ”la Caixa”:
