Nou mètode de diagnòstic de graduació visual

Víctor Rodríguez

Instituto de óptica "Daza de Valdés" (IO-CSIC), Espanya

Dins l'ull, la còrnia i el cristal·lí ajuden a enfocar i a tenir una visió correcta. Sovint, però, es produeixen errors refractius, més coneguts com a miopia, hipermetropia, astigmatisme o presbícia, que comporten problemes de visió. Aquests problemes acostumen a estar causats per la forma de l’ull, com ara la longitud del globus ocular, canvis en la còrnia o un cristal·lí envellit. A tot el planeta, 7 de cada 10 persones tenen algun tipus d’error refractiu i, a partir dels 50 anys, aquests problemes afecten el 100 % de la població.

Fins ara, hi havia diverses formes de diagnosticar-los. El mètode preferit i més utilitzat per òptics i oftalmòlegs és la refracció subjectiva, en la qual el professional utilitza una combinació de lents que va col·locant a la persona fins que aquesta mostra la màxima agudesa visual possible. Tot i que aquest mètode pot ser pesat, lent i de vegades no del tot precís, i malgrat que hi ha tècniques més ràpides per estimar l’error refractiu (la graduació visual) que es basen en les característiques de l’ull, aquestes últimes no han aconseguit substituir les primeres, que pràcticament no han variat en els darrers 200 anys. El motiu és que els experts en salut ocular continuen preferint la informació subjectiva que els proporcionen els pacients, anomenada refracció subjectiva directa.

En aquest sentit, els investigadors han desenvolupat un nou mètode de diagnòstic de refracció subjectiva que utilitza lents ajustables i aprofita l’aberració cromàtica de l’ull per avaluar l’error refractiu. Suposa una reducció del temps de mesurament i un augment de la precisió. En aquest projecte pretenen posar a punt el mètode i validar-lo en estudis clínics.