En el càncer el temps és clau: com més aviat es detecti i es diagnostiqui un tumor, més possibilitats hi ha de tractar-lo amb èxit i d’aconseguir un bon pronòstic. El problema és que, sovint, en les primeres etapes la malaltia passa desapercebuda, i que quan es detecten els primers senyals, en forma de símptomes o altres indicis, la malaltia ja està avançada.
Per això és crucial disposar de noves tècniques que permetin avançar-ne el diagnòstic. La biòpsia líquida, que detecta traces biològiques del tumor a la sang o en altres fluids, és un mètode emergent que es postula com una eina de detecció precoç, fins i tot en persones aparentment sanes. Es tracta d’una prova que es du a terme en una mostra de sang, orina o un altre líquid corporal per buscar cèl·lules canceroses o petits fragments d’ADN, ARN o altres molècules que les cèl·lules tumorals alliberen als líquids corporals.
Aquesta nova tècnica representa un avenç significatiu respecte de la tradicional biòpsia de teixits, que requereix extreure, mitjançant punció, incisió o cirurgia, mostres del teixit tumoral per estudiar-les al laboratori. L’inconvenient principal del mètode tradicional mitjançant biòpsia de teixits és que és invasiu i incòmode i no permet fer un seguiment continu del progrés de la malaltia.
En canvi, les biòpsies líquides eviten molèsties al pacient i representen un estalvi de temps, ja que els resultats de les anàlisis estan disponibles al cap de pocs dies. A més a més, com que el procediment de presa de mostres de fluids del pacient és un procés segur, ràpid i pràcticament indolor, es pot repetir al llarg del temps tantes vegades com calgui per controlar l’evolució d’una malaltia que no és estàtica sinó canviant. Conèixer millor la biologia i la genètica del tumor facilita la presa de decisions en relació amb el tractament, que es podrà adaptar a les característiques específiques de cada càncer.
Mitjançant les biòpsies líquides, els oncòlegs poden arribar a obtenir, amb una tècnica mínimament invasiva, informació molt valuosa sobre la malaltia: des de saber simplement que hi és present, fins a comprovar si un tractament està funcionant o si genera resistències i cal canviar-lo. La biòpsia líquida té moltes aplicacions. En l’escenari metastàtic ja es fa servir per monitorar mutacions. També es comença a utilitzar en l’escenari quirúrgic per afinar el pronòstic després d’algunes operacions. La tercera aplicació, la més difícil, és emprar-la per detectar càncer en persones asimptomàtiques. Estudis recents han aportat noves evidències sobre el potencial de la biòpsia líquida en aquesta línia d’acció: la detecció precoç en persones asimptomàtiques. Tanmateix, la tècnica encara s’ha de depurar si es vol convertir, a llarg termini, en una eina de cribratge poblacional.
En aquest debat hi participaran les investigadores que són al capdavant de tres projectes que tenen el suport del programa CaixaImpulse Innovació de la Fundació ”la Caixa” i que treballen per avançar en el desenvolupament d’aquesta nova tècnica i facilitar-ne el trasllat a la pràctica clínica habitual. En què consisteixen aquests projectes? Quins avenços s’han aconseguit?
Un dels obstacles que han dificultat la implantació d’aquesta nova tècnica és la complexitat de detectar els possibles biomarcadors presents a la sang. Les cèl·lules canceroses alliberen exosomes a la sang que viatgen a altres parts del cos. Es tracta de petites vesícules que es formen dins de les cèl·lules i que contenen algunes proteïnes cel·lulars, i també fragments d’ADN i ARN. L’equip liderat per la Dra. Inmaculada Ibáñez ha desenvolupat una prova que facilita l’anàlisi del contingut dels exosomes, la qual cosa permet detectar biomarcadors i ajuda a estratificar els pacients amb malalties pulmonars que presenten risc de desenvolupar càncer de pulmó, i a fer recomanacions per a l’adequació terapèutica de les persones que reben tractament de quimioteràpia.
En aquesta mateixa línia, l’equip liderat per la Dra. Lorena Diéguez està desenvolupant un sistema basat en la tècnica de la biòpsia líquida, anomenat RUBYchip, que permetrà als oncòlegs fer un diagnòstic personalitzat de cada pacient i escollir la teràpia més adequada, monitorar l’evolució de la malaltia d’una manera eficient i mínimament invasiva, predir possibles resistències al tractament i seleccionar un nou règim terapèutic que tingui més probabilitat d’èxit.
L’equip coliderat per la Dra. Cristina Saura centra els esforços en el càncer de mama que es produeix durant l’embaràs i el postpart. Aquest tipus de càncer és el més comú en dones de menys de 45 anys i, generalment, se sol diagnosticar en estadis avançats en comparació amb altres càncers de mama, la qual cosa n’empitjora el pronòstic. En estudis previs, l’equip ha demostrat que la llet materna de pacients amb càncer de mama conté ADN derivat de cèl·lules tumorals. A partir d’aquest descobriment, l’equip durà a terme un assaig clínic en què participaran més de 5.000 dones en el qual es farà servir un test desenvolupat al laboratori de l’equip. Es vol comprovar la idoneïtat de la biòpsia líquida en la llet materna com a prova diagnòstica per detectar en etapes primerenques el càncer de mama associat a l’embaràs, amb l’objectiu d’incloure aquest nou sistema de diagnòstic a la pràctica clínica habitual.
Ponents:
-
Olga Vera, investigadora principal júnior del grup de recerca en Teràpies Experimentals i Nous Biomarcadors en Càncer de l’Instituto de Investigación Sanitaria del Hospital Universitario La Paz (IdiPAZ) de Madrid.
-
Lorena Diéguez, líder del grup de recerca en Dispositius Mèdics del International Iberian Nanotechnology Laboratory (INL) de Braga.
-
Cristina Saura, cap de la Unitat de Mama de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del grup de Càncer de Mama de l’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO) de Barcelona.
Moderador:
-
Sergio Alonso, director adjunt de La Razón i fundador i director d’A TU SALUD, el suplement de sanitat que publica aquest diari els diumenges des de ja fa 21 anys.
Projectes amb suport de la Fundació ”la Caixa”:
