S’estima que una de cada quatre persones experimentarà un problema de salut mental al llarg de la seva vida. Aquesta xifra, lluny de ser una estadística freda, representa una realitat quotidiana per a milions de persones d’arreu del món i constitueix un dels reptes més grans del nostre temps. Ansietat, depressió, addiccions, trastorn bipolar o esquizofrènia són només alguns exemples de trastorns que, tot i la seva freqüència, estan encara envoltades d’estigma i de barreres per al diagnòstic i el tractament. La complexitat d’aquests trastorns, que combina factors biològics i condicionants socials, exigeix aproximacions multidisciplinàries basades en l’evidència.
Durant dècades, el debat a l’entorn de la salut mental s’ha mogut entre dos pols: els que prioritzen els aspectes biològics i els que emfatitzen els determinants socials. Tanmateix, la investigació d’avantguarda demostra que aquesta dicotomia és artificial i que impedeix avançar en la comprensió real d’aquests trastorns. La ciència actual pretén integrar tots dos enfocaments i reconeix que la genètica i la neurobiologia interactuen constantment amb l’entorn, les condicions de vida i les experiències personals. Comprendre aquestes interaccions és clau per desenvolupar intervencions efectives.
Sovint, els qui conviuen amb un problema de salut mental s’enfronten no tan sols als símptomes, sinó també a la incomprensió social i a la manca de recursos assistencials adequats. Malgrat la prevalença d’aquests problemes, la salut mental ha estat històricament descuidada a Espanya, amb una inversió molt per sota de la d’altres països del nostre entorn i amb una escassetat crítica de professionals. Això es tradueix en llargues llistes d’espera per rebre psicoteràpia i en una dependència excessiva de la medicació com a única resposta, de vegades per tractar un malestar quotidià que requereix un altre tipus de suports. Una mostra d’aquest desequilibri és que Espanya lidera el consum mundial d’ansiolítics i tranquil·litzants. El retard en el diagnòstic i l’absència de suport precoç augmenten el risc d’aïllament, les dificultats acadèmiques o laborals i l’empitjorament del quadre clínic, mentre que una intervenció primerenca i l’accés adequat a l’atenció especialitzada poden millorar significativament l’evolució d’aquests trastorns.
La recerca en aquest camp avança ràpidament amb projectes centrats a desenvolupar nous abordatges terapèutics, identificar biomarcadors de risc, reforçar la prevenció, comprendre millor la interacció entre factors biològics i condicionants socials, i impulsar models integrals d’atenció.
Els especialistes coincideixen que la psiquiatria i la salut mental s’enfronten avui a tres grans reptes. El primer és la prevenció. Durant anys es va pensar que en salut mental no era possible actuar de manera preventiva, però avui sabem que sí que ho és. És especialment eficaç en la infància i l’adolescència, i cada vegada són més els professionals que treballen per implementar des d’edats primerenques intervencions que s’han demostrat efectives, com ara la prevenció del suïcidi o de la depressió. En alguns països fins i tot s’han incorporat al temari educatiu aspectes relacionats amb la prevenció i la salut mental perquè infants i adolescents aprenguin a reconèixer i gestionar les seves emocions.
El segon gran repte està lligat a la genètica i la medicina personalitzada, que permetran diagnòstics més precisos i estables al llarg del temps, la qual cosa farà possible millorar la tria de tractaments.
El tercer està constituït pels nous abordatges terapèutics, siguin farmacològics, psicoterapèutics o bé combinacions de tots dos. Entre aquests s’inclouen nous fàrmacs antidepressius d’acció ultraràpida que poden alleujar en qüestió d’hores una depressió resistent, i l’ús controlat de substàncies psicodèliques que, combinades amb psicoteràpia tradicional, mostren resultats espectaculars per «fer un reset» als circuits cerebrals afectats. A més, la psicoteràpia de tercera generació està mostrant una eficàcia notable en depressió i ansietat.
Un dels problemes més greus és el suïcidi, vinculat estretament a la depressió. Segons l’Organització Mundial de la Salut, cada any moren per aquesta causa a tot el món prop de 800.000 persones i moltes més ho intenten. A Espanya moren per suïcidi més de 10 persones cada dia. És la causa principal de mort entre els joves del nostre país i la segona a escala global entre els qui tenen de 15 a 29 anys. L’augment dels suïcidis en les dues últimes dècades exigeix reforçar les estratègies de prevenció i l’accés a atenció especialitzada. La investigació se centra ara a identificar amb precisió les persones d’alt risc. Projectes pioners utilitzen tecnologia mòbil i sensors per monitorar en temps real patrons de comportament i detectar canvis que alertin d’una crisi imminent amb l’objectiu d’intervenir-hi a temps amb eines personalitzades.
La població adolescent és especialment vulnerable. En els últims vint anys s’han disparat les hospitalitzacions per depressió entre joves, sobretot en noies, i s’han multiplicat les autolesions i les temptatives de suïcidi. La pandèmia va agreujar aquesta situació, de manera que van augmentar els trastorns d’ansietat i de la conducta alimentària, i també la soledat no desitjada entre els joves. Tot això reforça la urgència d’enfortir l’atenció infantojuvenil i dotar-la de més recursos humans i de programes específics de prevenció.
Quins avenços s’estan fent en l’abordatge dels problemes de salut mental? Com podem garantir una atenció més precoç i eficaç? Quin paper tenen la biologia i els condicionants socials en el seu desenvolupament? De quina manera la recerca, la innovació i les polítiques públiques poden transformar la salut mental en el futur? Com podem reduir l’excessiva dependència de la medicació i afavorir abordatges més integrals en salut mental? Com podem eliminar l’estigma que encara envolta aquests trastorns? Com podem afrontar la relació entre els problemes de salut mental i les addiccions per millorar la prevenció i el tractament? Estem preparats per aprofitar les innovacions terapèutiques que ja tenim al nostre abast?
En el debat sobre aquestes qüestions hi participaran tres experts de primer nivell, els psiquiatres Enrique Baca García, Josep Maria Haro Abad i Víctor Pérez Sola, que des de la seva experiència a primera línia de la pràctica clínica i la recerca ens explicaran els últims avenços científics en la comprensió, el tractament i la prevenció dels problemes de salut mental.
Ponents:
-
Enrique Baca García, cap del Departament de Psiquiatria de l’Hospital Universitario Rey Juan Carlos (HURJC), de l’Hospital Universitario Infanta Elena (HUIE) i de l’Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz (HUFJD), i catedràtic de Psiquiatria a la Universidad Autónoma de Madrid (UAM).
-
Josep Maria Haro Abad, director de la Unitat de Docència, Recerca i Innovació del Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, investigador de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu i del CIBER de Salud Mental (CIBERSAM), i professor associat de Medicina a la Universitat de Barcelona.
-
Víctor Pérez Sola, director de l’Àrea Assistencial i Mèdica de l’Hospital del Mar de Barcelona, investigador de l’Hospital del Mar Research Institute (HMRIB) i de l’àrea del CIBER de Salud Mental (CIBERSAM), i professor titular de Psiquiatria a la Universitat Pompeu Fabra.
Moderadora:
-
Esther Armora, redactora especialitzada en ciència i salut de l'ABC.
Projectes amb suport de la Fundació ”la Caixa”:
