Cada cinc minuts es diagnostica un nou cas d’esclerosi múltiple (EM) al món. Aquesta malaltia afecta més de 2,8 milions de persones a escala global, 55.000 a Espanya. Acostuma a aparèixer entre els 20 i els 40 anys, i és la segona causa de discapacitat en joves, darrere dels accidents de trànsit. Tres de cada quatre persones afectades són dones.
L’EM és una malaltia neurodegenerativa d’origen autoimmunitari que afecta el sistema nerviós central —el cervell i la medul·la espinal. El sistema immunitari, que normalment ens protegeix, ataca per error la mielina i els axons de les nostres cèl·lules nervioses, les neurones. La mielina és una substància que recobreix els axons de les neurones i permet la transmissió correcta dels impulsos nerviosos. En danyar-se aquesta «cobertura aïllant» i els nervis de les neurones, apareixen lesions o plaques que interrompen la comunicació entre el cervell i la resta del cos, la qual cosa genera símptomes neurològics molt diversos i una discapacitat progressiva.
Coneguda com "la malaltia de les mil cares", l’EM es manifesta de manera diferent en cada persona. No hi ha dos casos iguals: cada persona experimenta uns símptomes i una evolució únics. Els símptomes poden ser fatiga, problemes de visió, alteracions cognitives, espasticitat, dolor, trastorns de l’equilibri i de control d’esfínters, i dificultats per caminar o parlar, entre d’altres. Aquesta variabilitat complica el diagnòstic i fa que l’impacte en la qualitat de vida sigui molt diferent en cada pacient.
Tot i que la causa exacta encara és desconeguda, els experts consideren que es tracta d’una malaltia multifactorial en la qual intervenen tant factors genètics com ambientals. És més freqüent en països allunyats de l’equador, cosa que suggereix una relació amb una exposició al sol més baixa i nivells baixos de vitamina D. També s’han identificat altres factors de risc, com el tabaquisme, el sedentarisme o la composició de la microbiota intestinal, que podria influir en la regulació del sistema immunitari.
Tot i que no existeix una cura definitiva, els tractaments actuals permeten modificar el curs de la malaltia, reduir la freqüència dels brots i alentir la progressió de la discapacitat. Els tractaments modificadors de la malaltia han canviat el pronòstic de molts pacients, especialment si s’inicien de manera primerenca. A més, hi ha teràpies per tractar els brots i els símptomes, com també programes de rehabilitació que inclouen fisioteràpia, teràpia ocupacional i suport psicològic.
La recerca en EM avança ràpidament i obre camins molt prometedors. En aquest debat, tres experts ens ajudaran a entendre millor la malaltia i els últims avenços científics. Ha augmentat el nombre de casos o simplement es diagnostiquen millor? Es tracta d’una malaltia hereditària? Quina relació hi ha entre l’exposició solar i el risc de desenvolupar EM? Per què afecta més les dones que els homes? Quin paper té el virus d’Epstein-Barr en el seu desenvolupament? Hi ha tractaments capaços de frenar-ne la progressió? La intel·ligència artificial ens pot ajudar a diagnosticar i tractar més eficaçment la malaltia? Som a prop d’aconseguir una cura o una vacuna preventiva?
Per millorar el pronòstic és fonamental un diagnòstic ràpid i l’inici precoç de tractaments eficaços. En aquesta línia, Pablo Arroyo colidera un projecte en el qual s’utilitza intel·ligència artificial per predir el curs de la malaltia mitjançant l’anàlisi de dades clíniques, de laboratori i d’imatge. Aquesta eina permetrà identificar els pacients amb més risc de progressió per avançar i personalitzar les teràpies.
D’altra banda, Pablo Villoslada lidera una investigació basada en la neuromodulació. El seu equip està desenvolupant un dispositiu que aplica ultrasons focalitzats de baixa intensitat sobre la medul·la espinal amb l’objectiu d’estimular les cèl·lules nervioses i promoure la reparació de la mielina. Aquesta tècnica no invasiva, complementària als tractaments farmacològics, podria frenar la progressió de la malaltia, afavorir la regeneració neuronal i millorar símptomes com la mobilitat o el control d’esfínters.
Un dels descobriments més rellevants dels últims anys és la relació entre l’EM i el virus d’Epstein-Barr, causant de la mononucleosi. Gairebé totes les persones diagnosticades han estat exposades a aquest virus, cosa que suggereix que podria actuar com a desencadenant en individus predisposats genèticament. Per a la neuròloga Mar Tintoré, referent internacional en l’estudi de la malaltia, aquest descobriment obre una porta a l’esperança: una vacuna contra el virus podria evitar molts casos en el futur. També subratlla la importància del diagnòstic precoç i dels hàbits de vida saludables com a factors clau per millorar l’evolució dels pacients.
Gràcies a avenços com aquests, el pronòstic de l’EM està canviat de manera radical. Avui, la malaltia ja no es percep com una sentència inevitable de discapacitat. Els tractaments han aconseguit reduir fins a un 80 % la freqüència dels brots i cada vegada es desenvolupen teràpies més segures i eficaces. Tanmateix, la investigació continua: encara queda molt per comprendre sobre els mecanismes de la malaltia i el gran repte del futur serà no sols frenar-ne la progressió, sinó també reparar els danys ja produïts.
Ponents:
-
Pablo Villoslada, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar i director del Programa de Neurociències de l’Hospital del Mar Research Institute (IMIM).
-
Pablo Arroyo-Pereiro, neuròleg de la Unitat d’Esclerosi Múltiple, Departament de Neurologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB).
-
Mar Tintoré Subirana, cap assistencial del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) i del Servei de Neurologia/Neuroimmunologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (VHIR), i professora de Neurologia a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).
Moderadora:
-
Jessica Mouzo, periodista d'El País especialitzada en salut.
Projectes amb suport de la Fundació ”la Caixa”:
