El terme microbiota es refereix al conjunt de bilions de microorganismes ―bacteris, virus, fongs, arqueus i protozous― que viuen al nostre cos. La majoria són al tracte digestiu i reben el nom de microbiota intestinal. Molts d’aquests microorganismes, que han evolucionat juntament amb nosaltres durant milions d’anys, compleixen funcions vitals, com ara la digestió d’aliments, la producció de vitamines, la defensa contra patògens i la regulació del sistema immunològic.
La composició de la microbiota intestinal de cada persona és única i varia segons factors com l’edat, la genètica, els hàbits alimentaris, l’entorn, l’estil de vida i l’ús de medicaments. Una microbiota diversa i equilibrada és essencial per mantenir la salut.
Des de mitjans del segle passat hi ha hagut un interès creixent per comprendre i estudiar la comunitat de microorganismes que habiten a l’intestí humà i el paper que exerceixen. Inicialment es pensava que eren organismes patògens, és a dir, perjudicials per als éssers humans. Tanmateix, els avenços científics han permès establir la relació de simbiosi que compartim amb ells.
Els darrers temps la ciència ha fet un pas més i s’han obert nous camps d’estudi. Els investigadors indiquen que hi ha una comunicació bidireccional entre la microbiota intestinal i el sistema nerviós central i el cervell, coneguda com l’eix microbiota-intestí-cervell. Aquest eix, que permet la comunicació entre aquests dos sistemes, influeix en la salut mental i física.
Els últims anys s’han publicat nombroses investigacions que relacionen determinats desequilibris de la microbiota intestinal amb l’obesitat, la diabetis o l’asma. S’han trobat indicis que aquests microorganismes poden influir en la nostra conducta i en el nostre estat d’ànim. També s’ha observat que les persones amb patologies com ara depressió, Alzheimer, Parkinson o fins i tot autisme sovint presenten alteracions en la composició de la seva microbiota.
Amb tres investigadors que treballen en aquest camp ―Marc Claret, Carlos Ribeiro i Mireia Vallès Colomer―, en aquest debat intentarem resoldre algunes claus: Com funciona l’eix microbiota-intestí-cervell? Com dialoguen? Quina influència té la microbiota en la gana i el metabolisme? Hi ha relació entre la microbiota intestinal i la salut mental? Què s’entén per una microbiota intestinal saludable? Què hauria de saber la població per cuidar la seva microbiota?
L’obesitat és un dels problemes principals de salut pública a escala mundial. A Espanya afecta un de cada cinc adults i està augmentant a un ritme del 0,50 % anual. Per desenvolupar noves teràpies és essencial comprendre millor els mecanismes que hi ha darrere d’aquesta epidèmia. Els darrers anys la recerca s’ha centrat en el paper de la microbiota en el desenvolupament de l’obesitat i la diabetis i n’ha analitzat la possible influència en la regulació de la gana i el metabolisme. Malgrat això, s’ha prestat menys atenció a determinar de quina manera el cervell afecta la microbiota. L’equip liderat per Marc Claret ha investigat aquesta relació amb l’objectiu d’entendre els mecanismes moleculars mitjançant els quals l’hipotàlem, una regió del cervell que regula l’equilibri energètic, modula la composició de la microbiota i la funció intestinal.
Els aliments que ingerim tenen un impacte significatiu en el nostre estat d’ànim i en el nostre comportament. Estudis recents han mostrat que la relació entre la dieta i la funció cerebral està mediada per la microbiota intestinal. Carlos Ribeiro i el seu equip investiguen els mecanismes cerebrals involucrats en la presa de decisions alimentàries. Utilitzant la mosca de la fruita com a model animal, han aconseguit demostrar per primera vegada que la interacció entre nutrients i microbiota intestinal afecta la comunicació neuronal i influeix en la gana i en les preferències dietètiques. Aquests descobriments obren noves perspectives per comprendre millor la interconnexió entre la microbiota, la dieta i el cervell, clau per mantenir la salut de l’organisme.
La microbiòloga Mireia Vallès Colomer és experta en l’estudi de l’impacte del microbioma intestinal en la salut. A partir de la seva investigació ha establert un vincle entre els problemes de salut mental i el microbioma intestinal en identificar diferències en les composicions bacterianes entre persones amb depressió i persones sanes. Tanmateix, és complicat determinar la causalitat, ja que les alteracions en el microbioma podrien ser tant una causa com una conseqüència de la malaltia. També ha descobert que la microbiota intestinal es transmet no només de mares a fills, sinó també entre persones que viuen juntes.
Ponents:
-
Marc Claret, cap del grup de recerca Control Neuronal del Metabolisme, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi Sunyer (IDIBAPS).
-
Carlos Ribeiro, cap del grup del laboratori Behavior and Metabolism, del Champalimaud Centre for the Unknown.
-
Mireia Vallès Colomer, investigadora principal del Microbiome Research Group, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Moderadora:
-
Cristina Sáez, periodista de ciència i salut.
Projectes amb suport CaixaResearch:
