La malaltia del fetge gras és la malaltia hepàtica més prevalent al món. Afecta més d’un terç de la població adulta i el 10 % de la infantil, tot i que la majoria no ho sap. És causada per l’acumulació excessiva de greix al fetge i es veu exacerbada per factors com l’obesitat i la diabetis. Es tracta d’una malaltia «silenciosa» perquè té una progressió molt gradual i la majoria de les persones que la pateixen no experimenten símptomes, de manera que no són conscients de la seva condició. Prop del 25 % de les persones afectades desenvolupen esteatohepatitis no alcohòlica, que es caracteritza per inflamació hepàtica i fibrosi, i si no es controla, pot derivar en patologies greus, com la cirrosi hepàtica o el càncer de fetge.
La incidència de la malaltia s’ha duplicat des del 1990 i no deixa de créixer, fins al punt que els experts adverteixen que s’ha convertit en una «epidèmia». S’estima que el 2023 serà ja la raó principal per al transplantament de fetge al món. Està directament relacionada amb el sedentarisme, el consum d’alcohol i una dieta deficient, amb abundància de sucres i ultraprocessats. El fetge duu a terme múltiples funcions —incloent-hi el filtratge de les substàncies nocives, la regulació hormonal i l’emmagatzematge d’energia i vitamines—, per la qual cosa es tracta d’un dels òrgans que es veuen més afectats per un mal estil de vida.
Tot i la seva altíssima prevalença i a diferència d’altres malalties no transmissibles amb les quals està estretament associada, com ara les malalties cardiovasculars, la diabetis de tipus 2 i l’obesitat, la malaltia del fetge gras està infradiagnosticada i continua sent poc coneguda per la població general. Jeffrey V. Lazarus és investigador a ISGlobal, centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i lidera diferents iniciatives internacionals per consensuar una agenda global d’accions prioritàries que faci front a l’avançament de la malaltia.
Tradicionalment, les malalties del fetge s’han associat al consum d’alcohol. El nom de malaltia del fetge gras no alcohòlic es va encunyar al principi per distingir-la de les causes alcohòliques i s’associava al sobrepès o l’obesitat. Tanmateix, les malalties hepàtiques alcohòliques i les no alcohòliques poden compartir alguns processos biològics. Moltes persones que tenen obesitat o síndrome metabòlica també consumeixen alcohol. La separació tradicional entre fetge gras alcohòlic i no alcohòlic no té una frontera clara. A més, alguns experts consideren que els termes no alcohòlic i gras poden estigmatitzar. Per tot això s’ha arribat a un consens internacional per reanomenar la malaltia com a esteatosi hepàtica metabòlica i es proposa una subcategoria separada per referir-se als pacients amb més consum d’alcohol.
Es tracta d’una malaltia difícil de diagnosticar i encara no es disposa de cap fàrmac aprovat per tractar-la. A més de la prevenció, l’estratègia passa per la detecció precoç. Cada vegada es fa més èmfasi en la identificació de la malaltia en fases primerenques, que és quan hi ha marge per revertir el fetge gras. És una malaltia d’origen multifactorial a la qual contribueixen diversos factors genètics i ambientals. Els familiars de primer grau de pacients amb fetge gras no alcohòlic corren més risc de tenir la malaltia, cosa que posa en relleu la importància del cribratge primerenc. Tot i que s’han identificat algunes molècules que poden servir com a biomarcadors, la biòpsia hepàtica continua sent una de les tècniques de diagnòstic més rutinàries i presenta com a desavantatges principals la invasivitat i la variabilitat de la tècnica.
Actualment, dos projectes d’investigació que reben el suport de la Fundació ”la Caixa” tenen com a objectiu avançar en la identificació de biomarcadors no invasius que facilitin tant el diagnòstic i monitoratge de la progressió de la malaltia com l’eficàcia terapèutica dels tractaments en desenvolupament. En què consisteixen? Quins avanços s’han aconseguit?
L’investigador Antonio Zorzano lidera un projecte per trobar biomarcadors de fetge gras que permetin diagnosticar la malaltia de manera no invasiva. Han descobert una proteïna present en les mitocòndries de les cèl·lules hepàtiques anomenada mitofusina-2 i estan investigant si aquesta proteïna es pot utilitzar com a diana terapèutica per dissenyar nous tractaments.
L’equip liderat per David Martínez Selva ha identificat dues proteïnes que, en combinació amb un algoritme matemàtic, es poden utilitzar com a biomarcador no invasiu per predir el desenvolupament i la progressió de les diferents etapes de la malaltia, incloses les més greus. En el projecte s’està treballant ara per avançar en la validació d’aquest nou biomarcador, que ajudarà a identificar els subjectes que tenen la malaltia i a predir-ne la progressió. A més, facilitarà el desenvolupament de nous fàrmacs per tractar aquestes afeccions.
Ponents:
-
Jeffrey V. Lazarus, cap del grup de recerca de sistemes de salut a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i professor associat de la Universitat de Barcelona.
-
Antonio Zorzano, director del laboratori de Malalties Metabòliques Complexes i Mitocòndries de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), coordinador de programa a CIBERDEM i catedràtic de la Universitat de Barcelona.
-
David Martínez Selva, investigador principal del grup de Diabetis i Metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).
Moderadora:
-
Carmen Fernández, delegada de l’Àrea de Salut a Catalunya d’Unidad Editorial.
Projectes amb suport de la Fundació ”la Caixa”:
