La tuberculosi és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Mycobacterium tuberculosis. És una de les malalties infeccioses més antigues de la humanitat i la que ha causat més morts al llarg de la història. S’estima que només en els últims dos-cents anys s’ha cobrat la vida de més de 1.000 milions de persones.
Tot i que hi ha hagut avanços en el diagnòstic i el tractament, continua sent un problema greu, especialment en països d’ingressos baixos i mitjans. El 2023, s’estima que hi va haver 10,8 milions de nous casos i 1,25 milions de morts, cosa que fa que esdevingui la malaltia infecciosa que causa més morts. Afecta més els homes que les dones, amb el 65 % de casos registrats en homes i el 35 % en dones. A Espanya se’n diagnostiquen a l’any al voltant de 4.000 casos. Els últims anys, n’ha augmentat la incidència especialment a Europa i Espanya. Aquest increment s’atribueix en part a la pandèmia de COVID-19, que va interrompre els sistemes de diagnòstic i tractament.
Afecta principalment els pulmons, tot i que també es pot estendre a altres òrgans, com els ronyons, el cervell o la columna vertebral. Els símptomes de la tuberculosi activa inclouen tos, dolors toràcics, debilitat, pèrdua de pes, febre i suor nocturna. Es transmet per l’aire quan una persona infectada tus, esternuda o parla, ja que allibera bacteris que altres persones poden inhalar.
A més de la tuberculosi humana, hi ha una variant que afecta els animals, causada per Mycobacterium bovis, una espècie de bacil relacionada. A Espanya afecta diverses espècies de bestiar boví i caprí, i també altres animals salvatges, com ara cérvols, daines o senglars. La tuberculosi animal es pot transmetre també a humans, cosa que suposa un risc addicional per a la salut pública.
S’estima que fins a un 25 % de la població mundial ha estat exposada al bacil de la tuberculosi, la qual cosa significa que una de cada quatre persones podria tenir el bacteri als pulmons. No obstant això, només el 10 % de les persones infectades desenvolupen la malaltia. Els factors de risc que augmenten la probabilitat que la infecció latent progressi cap la malaltia activa inclouen la immunodepressió (per exemple, en persones amb VIH), la desnutrició, la diabetis, el consum de tabac i el d’alcohol. Aquests factors, juntament amb condicions socioeconòmiques adverses, expliquen per què la tuberculosi continua sent una malaltia associada a la pobresa.
Un dels desafiaments més grans en la lluita contra la tuberculosi és la manca d’eines efectives per prevenir-la, diagnosticar-la i tractar-la. La vacuna BCG, desenvolupada el 1921, és l’única disponible, però té una eficàcia limitada: protegeix contra formes greus de tuberculosi en infants, però no prevé la infecció primària en adults ni la reactivació de la tuberculosi latent. En països de renda mitjana alta, on la tuberculosi és poc freqüent, com Espanya, la vacuna BCG ja no s’administra de manera rutinària des dels anys vuitanta. Actualment hi ha 14 candidats vacunals en fase de desenvolupament clínic, és a dir, que s’estan provant en humans. Tenen diferents enfocaments i dues estratègies principals: prevenir la infecció i prevenir la malaltia.
El diagnòstic de la tuberculosi també presenta dificultats. Els mètodes actuals, com la prova de la tuberculina, les radiografies de tòrax i els cultius d’esput, són lents i no sempre precisos. A més, el tractament actual és llarg i complex: consisteix a administrar quatre fàrmacs antibiòtics durant almenys sis mesos. Molts pacients abandonen el tractament quan se senten millor al cap de dues setmanes, cosa que pot comportar recaigudes i el desenvolupament de resistències als antibiòtics. Tot i que per primera vegada en quaranta anys disposem de nous fàrmacs contra la tuberculosi, ja han sorgit variants que hi presenten resistència. Aquestes formes resistents són una gran amenaça, ja que limiten les opcions terapèutiques i compliquen el control de la malaltia.
En aquest context, la recerca és crucial. Amb tres experts que treballen en el camp de la tuberculosi ―Pere-Joan Cardona, Iñaki Comas i Alberto García-Basteiro―, intentarem amb aquest debat resoldre’n algunes claus i conèixer-ne els últims avenços: Per què es parla tan poc de la tuberculosi si és la malaltia infecciosa que causa més morts a escala mundial? Per què afecta més els homes que les dones? Només la poden transmetre les persones amb símptomes? Hi ha diferències clíniques o epidemiològiques entre soques? Es transmet d’animals a persones? De quina manera? Com es diagnostica? Per què a Espanya ja no s’administra als infants la vacuna BCG? Quins són els tractaments disponibles? Com s’estan millorant? Com es pot millorar el diagnòstic i el control de les resistències? Què són les vacunes terapèutiques?
Alberto García-Basteiro i el seu grup centren la seva investigació en estudis observacionals i assaigs clínics en països d’alta incidència, amb una atenció especial en els col·lectius vulnerables, com persones amb VIH i infants. Actualment estan duent a terme diversos assaigs clínics de noves vacunes per a la prevenció de la malaltia,i també estudis per avaluar l’eficàcia de nous mètodes de detecció del bacteri que, en comptes de mostres respiratòries, fan servir orina o femta. A més, estan desenvolupant un estudi epidemiològic de camp per determinar el paper de la tuberculosi asimptomàtica en la transmissió de la malaltia.
Pere-Joan Cardona i el seu equip han estudiat el procés pel qual la infecció latent deriva en tuberculosi activa, i han identificat factors com l’estrès i la inflamació com a desencadenants. Aquest descobriment serveix com a marcador predictiu de la tuberculosi i obre les portes cap a la investigació de nous mètodes de diagnòstic i tractament. A més, estan desenvolupant una vacuna terapèutica que s’administrarà a persones ja infectades i que permetrà reduir la durada del tractament antibiòtic actual de sis mesos a tan sols tres setmanes.
Iñaki Comas i el seu equip fan servir la genòmica per estudiar l’evolució del bacteri al llarg de milers d’anys i per identificar els determinants de la seva virulència, cosa que permetrà desenvolupar tractaments més eficaços. També utilitzen la genòmica per analitzar com i quan es transmet la tuberculosi, la qual cosa permetrà dissenyar noves estratègies de prevenció. A més, estan posant a prova un mètode per predir la resistència a antibiòtics en la tuberculosi i estan desenvolupant un mètode de seqüenciació genòmica que accelera el diagnòstic de la malaltia a partir de mostres d’esput, cosa que podria revolucionar el diagnòstic precoç de resistències.
Ponents:
-
Pere-Joan Cardona, cap del servei de Microbiologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol i responsable del grup de recerca de Microbiologia Clínica i Experimental de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP).
-
Iñaki Comas, líder de la Unitat de Genòmica de la Tuberculosi a l’Institut de Biomedicina de València, Consejo Superior de Investigaciones Científicas (IBV-CSIC).
-
Alberto García-Basteiro, professor associat de recerca a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i coordinador de l’àrea de recerca en tuberculosi del Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM).
Moderadora:
-
Jessica Mouzo, periodista d'El País especialitzada en salut.
Projectes amb suport CaixaResearch:
