El càncer de bufeta és un dels 10 càncers més comuns al món i el cinquè més freqüent a Espanya, amb prop de 20.000 diagnòstics l’any. És molt més freqüent en els homes que en les dones i està molt lligat a l’hàbit de fumar.
Detectar el càncer en les etapes inicials és crucial per millorar el pronòstic del pacient. Tanmateix, és una tasca especialment difícil a causa de la naturalesa inespecífica dels símptomes inicials i de la manca de mètodes de detecció efectius i no invasius.
Tot i que en les últimes dècades hi ha hagut grans avenços en el diagnòstic i el tractament de molts tipus de càncer, el maneig clínic dels pacients amb càncer de bufeta ha experimentat pocs canvis en els últims 40 anys.
Tot i tenir bones taxes de supervivència, té un alt percentatge de reaparició, uns mètodes de diagnòstic invasius i costosos i uns tractaments dolorosos i perllongats, que fan d’aquesta malaltia un greu problema clínic i social. De fet, el càncer de bufeta és considerat el tumor que més cost comporta per pacient per als sistemes nacionals de salut.
Un dels problemes principals del càncer de bufeta és l’elevat percentatge de reaparició. Fins i tot després del tractament pot tornar a sorgir en un 70 % dels pacients. A més, moltes vegades el nou tumor és més agressiu que l’anterior. Per això, els pacients s’han de sotmetre a proves de seguiment de 2 a 4 vegades l’any durant com a mínim 5 anys. A més, el mètode estàndard de seguiment no és infal·lible i pot no detectar tumors petits o invisibles a nivell macroscòpic.
Des de fa més de 30 anys, amb la finalitat d’evitar les recurrències i la progressió de la malaltia, s’utilitza un tipus de teràpia complementària a la cirurgia que activa el sistema immune perquè destrueixi les cèl·lules tumorals. Encara que funciona en un alt percentatge de pacients, no està exempt d’efectes adversos. A més, els pacients que no responen al tractament pot ser que necessitin una cirurgia d’exèresi de la bufeta de forma completa. Disposar d’un indicador que ajudi a predir en quins pacients no funcionarà la teràpia estàndard permetria abordar altres alternatives de manera precoç.
En el present debat participaran tres investigadors que són al capdavant de projectes que compten amb el suport de la Fundació ”la Caixa” per avançar en el desenvolupament de nous sistemes de diagnòstic i seguiment, i de tractaments més precisos i efectius. En què consisteixen aquests projectes? Quins avenços s’han aconseguit?
Els mètodes de diagnòstic basats en la tècnica de biòpsia líquida han pres gran rellevància en els últims anys. La biòpsia líquida consisteix en l’anàlisi de molècules o de cèl·lules de qualsevol fluid corporal amb un objectiu diagnòstic o predictiu. En el cas del càncer de bufeta, l’orina és un fluid clau, ja que està en contacte amb el tumor.
L’equip liderat per Marta Dueñas ha desenvolupat una eina de diagnòstic que, mitjançant una simple anàlisi d’orina, permet detectar possibles cèl·lules cancerígenes. El nou sistema, anomenat BlaDimiR, ha demostrat una precisió superior al 90 % en les proves dutes a terme fins al dia d’avui. La prova és senzilla, ràpida, barata i no invasiva. Consisteix en la determinació de molècules d’ARN de mida petita en les mostres d’orina dels pacients. I fins ara, en el seu desenvolupament ha demostrat ser més efectiva que la cistoscòpia i altres sistemes ja aprovats perquè localitza fins i tot els tumors de baix grau que no acostumen a ser detectats. A més, permet predir si el pacient respondrà al tractament estàndard per al càncer de bufeta, que indueix una forta inflamació i dolor, o bé, com passa amb la meitat dels malalts, si les teràpies actuals no li causaran benefici.
El projecte treballa ara en la validació de l’eina de diagnòstic i del sistema de predicció. La seva implantació suposaria una millora important en la qualitat de vida dels pacients, ja que permetria saber qui respondrà correctament a aquesta teràpia o qui ha de recórrer a teràpies alternatives (actualment un pacient se sotmet a un total d’entre 10 i 40 intervencions durant els anys de seguiment), i permetria reduir de manera significativa els costos que aquestes intervencions suposen per als sistemes de salut.
Una alternativa prometedora als tractaments actuals és l’ús de nanopartícules capaces d’administrar agents terapèutics directament al tumor. En el projecte Bladdebots, liderat per Samuel Sánchez i en el qual també participa Antoni Vilaseca, s’han aconseguit desenvolupar nanorobots que ataquen el càncer de bufeta. Aquests nanorobots estan compostos per una esfera porosa en la superfície de la qual s’han incorporat diferents components que compleixen diverses funcions: a més d’un enzim que reacciona amb la urea present a l’orina i que permet que la màquina es propulsi, les nanopartícules també transporten iode radioactiu, un tractament que s’utilitza per a l’abordatge localitzat de tumors. La combinació de tots dos elements permet dirigir el tractament d’una manera més directa i eficient al tumor.
Segons les dades d’assajos duts a terme en ratolins, amb una sola dosi s’observa una disminució del 90 % del volum del tumor. Amb aquest tipus de tractament s’augmentaria l’eficiència i es reduirien tant el nombre de cites hospitalàries, com la durada de l’hospitalització i els costos associats. El pas següent de la investigació, en el qual ja treballa l’equip, és estudiar si aquests tumors tornen a aparèixer després del tractament.
Ponents:
-
Marta Dueñas, investigadora responsable del grup d’Oncologia Genitourinària i Cel·lular i Molecular de l’Instituto de Investigación Hospital 12 de Octubre (i+12) de Madrid.
-
Samuel Sánchez, líder del grup de Nanobiodispositius Intel·ligents i professor d’investigació ICREA a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) de Barcelona.
-
Antoni Vilaseca, metge adjunt del Servei d’Urologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, investigador en el grup de Genètica i Tumors Urològics de l’IDIBAPS i professor associat a la Universitat de Barcelona (UB).
Moderadora:
-
Esther Armora, redactora de societat especialitzada en ciència i salut de l'ABC.
Projectes amb suport de la Fundació ”la Caixa”:
