En el món s’estima que hi ha entre 8 i 9 milions de persones afectades de Parkinson. Es tracta de la segona malaltia neurodegenerativa més comuna actualment després de l’Alzheimer. A escala mundial és la malaltia neurològica la freqüència de la qual està augmentant més ràpidament —el nombre de casos s’ha duplicat en els últims 25 anys—, i la seva prevalença continuarà creixent a mesura que la població envelleixi.
Es coneix comunament com a malaltia de Parkinson en referència a James Parkinson, el doctor que la va descriure per primera vegada el 1817 en la seva monografia Un assaig sobre la paràlisi agitant (An essay on the shaking palsy).
Es tracta d’una afecció degenerativa del cervell que afecta el sistema nerviós de manera crònica i progressiva. Està associada a símptomes motors —lentitud de moviments, tremolors, rigidesa i desequilibri— i a una àmplia varietat de complicacions no motores, com el deteriorament cognitiu, els trastorns mentals i del son i el dolor i les alteracions sensorials. La progressió d’aquests símptomes dona lloc a altes taxes de discapacitat que generen necessitats d’atenció sociosanitària permanent. Nombroses persones amb la malaltia de Parkinson també desenvolupen demència durant el transcurs de la malaltia.
Es desconeixen les causes de la malaltia, però es creu que es pot deure a una complexa interacció entre els factors genètics, els ambientals i els derivats del mateix envelliment de l’organisme, i afecta més els homes que les dones. Es desenvolupa quan les neurones que produeixen la dopamina (neurones dopaminèrgiques), situades en una regió del cervell denominada substància negra, degeneren i moren. Malgrat això, per bé que s’ha vinculat amb alteracions en diferents processos cel·lulars, encara no se sap quina és la causa d’aquest procés de neurodegeneració.
Tot i que es tracta d’un trastorn neurodegeneratiu sense cura encara, hi ha alguns tractaments farmacològics i teràpies que milloren els símptomes de les persones afectades. Tanmateix, els tractaments actuals només són efectius per controlar els símptomes motors inicials de la malaltia. A mesura que la malaltia progressa, esdevenen ineficaços. Hi ha, per tant, una necessitat urgent de desenvolupar tractaments per prevenir o, almenys, alentir el progrés de la malaltia i millorar la qualitat de vida dels pacients.
Actualment tres projectes de recerca que tenen el suport de la Fundació ”la Caixa” estan treballant per avançar en la comprensió de les causes del procés de neurodegeneració i d’aquesta manera poder millorar el diagnòstic primerenc i desenvolupar nous tractaments. En què consisteixen? Quins avanços s’han aconseguit?
S’ha observat que, amb el temps, les neurones dopaminèrgiques comencen a acumular un pigment fosc fins que degeneren i moren. Es tracta d’un pigment similar a la melanina de la pell denominat neuromelanina. Les neurones que acumulen més neuromelanina són les que degeneren de manera preferencial. L’equip del doctor Miquel Vila ha desenvolupat un nou model animal experimental de Parkinson que està obrint noves vies per investigar la malaltia i els seus futurs tractaments. Han generat ratolins de laboratori que produeixen una neuromelanina similar a la que s’acumula als cervells humans envellits, per poder estudiar així de quina manera l’acumulació progressiva de neuromelanina afecta el funcionament i la supervivència de les neurones. L’objectiu és trobar noves teràpies que eliminin o frenin l’acumulació de neuromelanina per poder atenuar o, fins i tot, prevenir la malaltia. El seu treball ha estat reconegut per la Michael J. Fox Foundation com un dels avenços més destacats en aquest àmbit.
Encara no se sap quina és la causa del procés de neurodegeneració. La hipòtesi més estesa suggereix que la malaltia progressa des del sistema nerviós perifèric cap al cervell, passant per la substància negra i estenent-se, en les etapes avançades, fins a l’escorça cerebral. L’equip del doctor Foffani investiga una nova teoria en la qual es proposa que l’escorça cerebral té un paper important en l’origen de la patologia. Els resultats obtinguts fins ara evidencien una alteració cortical primerenca, cosa que obre la porta a la detecció precoç del Parkinson i a la possibilitat terapèutica d’actuar sobre l’escorça, per exemple, a través de tècniques de neuromodulació no invasiva, per modificar la progressió de la malaltia.
El desconeixement de les bases moleculars de la malaltia ha limitat significativament el desenvolupament de fàrmacs. Se sap que es tracta d’una malaltia relacionada amb l’agregació d’una proteïna anomenada alfa-sinucleïna a les neurones dopaminèrgiques, la qual cosa fa que degenerin i morin. El grup de recerca liderat pel doctor Ventura ha descobert una sèrie de molècules amb el potencial d’atacar els estadis inicials de la malaltia i d’aturar-ne o alentir-ne la progressió gràcies a la seva capacitat d’inhibir, bloquejar o disgregar els agregats tòxics de l’alfa-sinucleïna que són els que causen aquesta progressió, cosa que podria conduir al desenvolupament de tractaments innovadors contra el declivi neurodegeneratiu.
Ponents:
-
Miquel Vila, professor ICREA i director del grup de recerca en Malalties Neurodegeneratives del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).
-
Guglielmo Foffani, investigador i coordinador científic al Centre Integral de Neurociències (HM CINAC).
-
Salvador Ventura, professor i director del grup de recerca de Plegament de Proteïnes i Malalties Conformacionals de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (IBB-UAB).
Moderadora:
-
Mayte Antona, redactora en cap de la secció de societat de l'agència de notícies Servimedia.
Projectes amb suport de la Fundació ”la Caixa”:
