El trasplantament d’òrgans i teixits és un dels èxits més grans de la medicina moderna. No tan sols ha permès salvar la vida de centenars de milers de persones en les últimes dècades, sinó que també ha aconseguit millorar dràsticament la seva qualitat de vida. Pacients que abans depenien de tractaments llargs i esgotadors com la diàlisi ara poden recuperar l’autonomia i gaudir d’una vida plena i activa.
Espanya s’ha consolidat com un referent mundial en aquest àmbit, liderant la donació d’òrgans durant 33 anys consecutius i registrant també resultats sobresortints pel que fa al nombre de trasplantaments. El 2023 es van fer 5.863 trasplantaments al país i 172.000 al món, tot i que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que en serien necessaris 2 milions per cobrir la demanda global. El 2024, Espanya va superar els seus propis rècords amb 6.464 trasplantaments gràcies a la solidaritat de 2.562 persones que van donar els seus òrgans després de morir i de 404 que van donar en vida un ronyó (397) o una part del fetge (7). Segons dades de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), des que se’n fa un registre a Espanya, s’han dut a terme 146.000 trasplantaments. Aquest èxit es basa en la solidaritat ciutadana; en el nostre sistema nacional de salut, de caràcter públic i universal, i també en una eficaç organització del sistema, que gira a l’entorn d’unitats de coordinació de trasplantaments dins dels hospitals amb el suport de les comunitats autònomes i de l’ONT.
Els trasplantaments tenen una llarga història. El primer reeixit al món va ser un trasplantament de ronyó el 1954 entre germans univitel·lins, cosa que va permetre esquivar el problema del rebuig immunològic. A Espanya, el primer trasplantament, també renal, es va portar a terme el 1965. El van seguir el de fetge el 1983, el de cor el 1984 i el de pulmó el 1990. Actualment, els trasplantaments més freqüents són els de ronyó, fetge, cor, pàncrees i pulmó; són menys freqüents els trasplantaments d’intestí, i encara són experimentals els de teixits compostos vascularitzats (com el de cara, extremitats o úter).
Un dels reptes més grans en els trasplantaments continua sent prevenir el rebuig de l’òrgan per part del sistema immunològic del receptor. Per evitar-ho, els pacients han de prendre immunosupressors tota la vida, la qual cosa comporta efectes secundaris, com ara més risc d’infeccions, càncer i problemes cardiovasculars. Per això, la recerca s’enfoca a desenvolupar nous fàrmacs immunosupressors més efectius i amb menys efectes adversos, i també a optimitzar la modulació de les dosis per aconseguir un tractament més precís i menys agressiu per als pacients.
L’escassetat d’òrgans és el repte principal del trasplantament. Al llarg del 2023, prop de 100.000 persones van estar en llista d’espera per a un trasplantament a Europa; i als Estats Units, prop de 130.000. Tanmateix, menys del 40 % d’aquests pacients van rebre l’òrgan que necessitaven, amb la mortalitat consegüent en llista d’espera. L’envelliment de la població i l’increment en la càrrega de malalties no transmissibles (s’estima, per exemple, que el 2040 la malaltia renal crònica es podria convertir en la cinquena causa de mort mundial) agreujaran el problema, ja que augmentarà la demanda d’òrgans mentre que el donant potencial serà cada vegada de més edat i amb comorbiditats associades.
Davant d’aquesta situació, la ciència explora alternatives innovadores per suplir la manca d’òrgans, tot i que encara s’enfronta a reptes tècnics i ètics importants. Entre aquestes alternatives hi ha els xenotrasplantaments, en els quals s’utilitzen òrgans d’animals genèticament modificats per reduir-ne el rebuig; la creació d’òrgans bioartificials mitjançant la impressió 3D o utilitzant carcasses d’òrgans no vàlids per a trasplantament, que es descel·lularitzen i es repoblen amb cèl·lules pluripotencials procedents del mateix pacient, i la generació d’òrgans humans en animals hostes.
Mentre aquestes tecnologies avancen, a curt termini s’estan implementant diferents estratègies per augmentar la disponibilitat d’òrgans i optimitzar-ne l’ús. Espanya ha estat pionera en aquests aspectes. El nostre país ha liderat iniciatives encaminades a possibilitar el trasplantament d’òrgans de donants d’edat avançada amb bons resultats clínics, i ha construït l’evidència necessària per redefinir els límits de seguretat en la utilització d’òrgans per a trasplantament. Espanya lidera també en l’àmbit internacional la donació en asistòlia, un tipus de donació que el 2024 ja va representar el 51 % de les registrades. Només 26 països han implementat aquest model de donació, d’especial complexitat per l’efecte deleteri de l’aturada cardiorespiratòria en la viabilitat dels òrgans. A més, Espanya és l’únic país del món on s’ha aconseguit trasplantar amb èxit tot tipus d’òrgans d’aquests donants gràcies a la implantació d’una tècnica pionera de preservació, l’anomenada perfusió regional normotèrmica, que ha revolucionat la logística d’aquests procediments i ha millorat els resultats posttrasplantament.
La intel·ligència artificial (IA) també ha emergit com una eina valuosa en aquest àmbit de la medicina. S’estan desenvolupant algoritmes capaços de millorar la validació d’òrgans abans del trasplantament i d’optimitzar la selecció i l’aparellament entre donants i receptors per minimitzar el risc de rebuig.
En tot aquest context, la recerca és crucial. Amb quatre experts que treballen en aquest camp — Beatriz Domínguez-Gil González, Oriol Bestard Matamoros, Xabier Aranguren López i Concepción Gómez Gavara—, en aquest debat s’analitzaran les claus del present i el futur dels trasplantaments, i es donaran a conèixer els últims avenços en la matèria.
Beatriz Domínguez-Gil dirigeix l’ONT, organisme depenent del Ministeri de Sanitat que coordina i organitza l’activitat de donació i trasplantament d’òrgans, teixits i cèl·lules. L’ONT va concebre l’anomenat model espanyol, un model de gestió que és el responsable de l’èxit d’aquest programa en termes de donació i d’accessibilitat als trasplantaments. Els últims anys l’ONT ha liderat diverses iniciatives que han permès al nostre país aconseguir nivells d’excel·lència difícils d’imaginar per a la majoria de països del nostre entorn. Aquesta excel·lència també ha depès d’una activitat continuada de recerca clinicoepidemiològica coordinada per l’ONT en col·laboració amb els equips de coordinació i trasplantament.
Oriol Bestard i el seu equip estan desenvolupant un nou fàrmac immunosupressor de segona generació. Aquest medicament, estructuralment modificat, actua suprimint l’activitat dels limfòcits T i B, responsables del rebuig, però sense els efectes adversos dels tractaments actuals. L’objectiu és evitar la producció d’anticossos contra l’òrgan trasplantat per millorar la tolerància immunològica. El projecte es troba en fase preclínica per avaluar-ne l’eficàcia en models animals i establir protocols per a una futura producció a gran escala.
El projecte Livercolor, coimpulsat per Concepción Gómez i el seu equip, utilitza intel·ligència artificial per millorar la selecció de fetges trasplantables. L’excés de greix als fetges dels donants és un gran problema, ja que aquests òrgans acostumen a ser descartats pel risc de complicacions postoperatòries. Actualment és el cirurgià qui fa visualment la valoració dels fetges, mètode subjectiu amb un alt marge d’error. Livercolor permet avaluar amb més precisió la quantitat de greix que hi ha al fetge i millorar d’aquesta manera la presa de decisions.
D’altra banda, Xabier Aranguren i el seu equip investiguen una de les línies més futuristes: la generació d’òrgans humans en porcs per mitjà de complementació de blastocists. La tècnica consisteix a modificar genèticament embrions d’animals perquè no desenvolupin un òrgan específic, per exemple, el cor, i injectar-los cèl·lules mare humanes per generar òrgans compatibles amb pacients que necessiten un trasplantament. Tot i que es troba en fase inicial, l’objectiu del projecte és superar l’obstacle principal: la baixa integració de cèl·lules humanes en embrions animals. Si s’aconseguís, podria obrir la porta a cultius d’òrgans personalitzats.
Ponents:
-
Beatriz Domínguez-Gil González, directora general de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT).
-
Oriol Bestard Matamoros, cap del servei de Nefrologia i Trasplantament Renal de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), líder del grup de recerca en Nefrologia i Trasplantament Renal del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i professor associat de Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona.
-
Xabier Aranguren López, investigador principal del grup de Generació d’Òrgans in vivo mitjançant Cèl·lules Mare del CIMA, Universidad de Navarra.
-
Concepción Gómez Gavara, cirurgiana del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) i investigadora del grup de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments Hepàtics del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).
Moderadora:
-
Núria Jar, periodista especialitzada en informació internacional, ciència i salut.
Projectes amb suport CaixaResearch:
