Kit de diagnòstic no invasiu per monitorar la fibrosi en pacients amb trasplantament de ronyó

Francesc E. Borràs

Instituto de Investigación Germans Trias i Pujol (IGTP), Espanya

La biòpsia renal és el mètode gold standard per al diagnòstic de la disfunció crònica de l’empelt en els pacients als quals s’ha trasplantat un ronyó. Tanmateix, les biòpsies renals són un procediment invasiu, de repetibilitat limitada, que representen una petita part del conjunt de l’òrgan, i sovint descriuen un dany renal irreversible. Així doncs, trobar biomarcadors no invasius que permetin monitorar amb més freqüència és cabdal.

En aquest projecte s’han definit i validat diversos marcadors moleculars (miARN i proteïnes) associats a les vesícules extracel·lulars d’orina (oVE). Aquests biomarcadors no invasius estableixen una correlació, respectivament, amb una funció deteriorada de l’empelt renal i amb un augment del grau de la fibrosi de l’empelt (comprovat mitjançant una biòpsia). En particular, la fibrosi de l’empelt es considera la principal responsable de la disfunció crònica del ronyó i, en la majoria dels casos, de la pèrdua de l’empelt. S’ha detectat un augment dels nivells d’una proteïna (SEQ1920) en oVEs, la qual cosa podria indicar un grau més alt de fibrosi renal sense necessitat d’una biòpsia renal, permetent, així, monitorar amb freqüència els pacients de forma no invasiva.

El projecte pretén desenvolupar proves ràpides per a fer un seguiment clínic dels pacients trasplantats de ronyó en funció dels resultats obtinguts. Comparada amb la biòpsia renal, aquesta prova alternativa proporcionaria una perspectiva general de l’òrgan de forma no invasiva, sense potencials complicacions ni riscos associats, amb un cost reduït i una repetitivitat il·limitada.