L’impacte del consum d’alcohol sobre la salut és elevat. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any es produeixen 2,6 milions de morts atribuïbles al consum d’alcohol, cosa que representa un 4,7 % del total de la mortalitat mundial. Uns 400 milions de persones —prop del 7 % de la població mundial de més de 15 anys— presenten trastorns per consum d’alcohol i, d’aquestes, 209 milions viuen amb dependència.
El consum d’alcohol s’associa al desenvolupament de malalties hepàtiques, gastrointestinals i pancreàtiques, a trastorns cardiovasculars i neurològics, i a diferents tipus de càncer, com ara els de mama, fetge, esòfag i cavitat oral. A això se suma la seva implicació en accidents de trànsit, lesions, violència i problemes socials i laborals. A Espanya, l’alcohol és la segona causa prevenible de mortalitat, responsable del voltant del 4 % de les morts anuals i amb un impacte especialment elevat en la població jove, tant per accidents de trànsit com per violència i lesions.
No obstant això, diversos estudis també han assenyalat possibles beneficis del consum moderat d’alcohol sobre la salut en general, la qual cosa ha contribuït a una discussió científica i social complexa. Nombrosos estudis observacionals han descrit que les persones amb consums baixos o moderats presenten menys risc cardiovascular i menys mortalitat que els grans consumidors i, en algunes anàlisis, fins i tot que els abstemis. Aquests resultats s’han observat amb més consistència quan el consum es produeix en el context d’un patró de dieta mediterrània, amb petites quantitats de vi, preferentment negre, consumit amb els àpats, repartit al llarg de la setmana i sense episodis de consum intensiu. En aquest context s’emmarquen els resultats observats en estudis com PREDIMED i la cohort SUN.
Com s’han d’interpretar aquests descobriments? Som davant d’un efecte beneficiós atribuïble a l’alcohol o més aviat davant del reflex d’estils de vida globalment més saludables? Fins a quin punt hi influeixen biaixos com la dificultat de mesurar el consum real, l’heterogeneïtat dins del grup de no bevedors o factors socials i culturals associats al patró mediterrani? I sobretot, com es poden ponderar els possibles beneficis cardiovasculars davant dels riscos, com ara l’augment del risc de càncer, que apareix fins i tot amb consums baixos i de manera més marcada en les dones?
Aquest escenari planteja un desafiament per a la salut pública i per als professionals sanitaris. S’ha de transmetre un missatge simple d’abstenció total o convé incorporar-hi matisos segons l’edat, el sexe, el patró de consum i el context dietètic? Tot i que a escala poblacional sembla raonable insistir que «com menys alcohol, millor», el missatge d’alcohol 0» com a recomanació universal sovint xoca amb la realitat social i pot perdre força i credibilitat si es percep com a poc realista. El repte consisteix a dissenyar polítiques capaces de desplaçar la corba de consum de tota la població cap a l’esquerra —reduint el consum global— i alhora desenvolupar una autèntica «cirurgia de precisió» que permeti identificar i intervenir de manera més intensa en les persones que tenen un patró de consum o perfil biològic que les situa en una zona crítica de risc.
Per debatre sobre aquestes qüestions comptarem amb la participació de dos experts de primer nivell, els catedràtics Raúl Andrade Bellido i Miguel Ángel Martínez-González, les trajectòries dels quals aporten mirades complementàries: la de l’experiència clínica directa en el maneig de les malalties digestives i hepàtiques, i la de la recerca en nutrició, salut pública i medicina preventiva, amb una àmplia experiència en grans estudis poblacionals i assajos clínics.
Malgrat el gran nombre d’estudis disponibles, encara falta evidència experimental sòlida que permeti respondre amb claredat a una pregunta clau per a la salut pública: quin és realment l’impacte a llarg termini del consum moderat d’alcohol? Per cobrir aquesta llacuna neix l’assaig UNATI, finançat pel Consell Europeu de Recerca. Es tracta d’un gran assaig clínic aleatoritzat la finalitat del qual és determinar amb evidència científica sòlida si el consum moderat d’alcohol pot ser una alternativa segura davant de l’abstinència total. L’estudi, desenvolupat juntament amb més de 500 metges de tot el país i liderat per Miguel Ángel Martínez-González i el seu equip, preveu arribar als 10.000 participants a tot Espanya. Durant quatre anys, els participants reben recomanacions orientades bé a l’abstinència, bé a la moderació, sense imposar canvis obligatoris. L’estudi analitzarà l’impacte de totes dues estratègies sobre la mortalitat, la salut cardiovascular i el risc de càncer, com també sobre altres problemes de salut, com la cirrosi, la diabetis tipus 2, la depressió, la demència, les infeccions greus o les lesions que requereixen hospitalització. L’objectiu és disposar d’una base d’evidència més sòlida per orientar tant les recomanacions clíniques com les polítiques de salut pública.
Ponents:
-
Miguel Ángel Martínez-González, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universidad de Navarra (UNAV), investigador en nutrició i catedràtic visitant de nutrició a la Harvard T. H. Chan School of Public Health. Lidera l’estudi UNATI.
-
Raúl Andrade Bellido, catedràtic de Medicina a la Universidad de Málaga (UMA), cap de servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitario Virgen de la Victoria (HUVV) i vicedirector científic de l’Instituto de Investigación Biomédica de Málaga i Plataforma en Nanomedicina (IBIMA Plataforma BIONAND).
Moderadora:
-
Beatriz Pérez, redactora de sanitat d'El Periódico de Catalunya.
El present debat se celebra en el context del cicle de reflexió Prevenció i promoció de la salut: de l’evidència a l’acció, impulsat per la Fundació ”la Caixa”.
