A Espanya, cada any hi ha uns 8.000 casos nous de càncer de pàncrees, un dels tumors més letals en els quals menys s’ha avançat. És així perquè s’acostuma a detectar quan ja està en fases avançades, i s’hi afegeix el fet que és molt complex biològicament i que respon molt poc a la quimioteràpia. En els últims anys, a més, observem que n’està augmentant la incidència en gent jove, i es calcula que la mortalitat per aquest càncer creixerà fins a situar-se entre les causes principals de mort per tumors.
Tot i els esforços en recerca, gairebé no hi ha hagut avanços. El 2019, tots els estudis sobre càncer de pàncrees presentats van tenir resultats negatius, llevat de l’estudi POLO, en el qual l’equip que lidero va participar de forma activa. En aquest estudi, s’han identificat pacients que presenten una mutació molt poc freqüent, només present en el 7 % d’aquests tumors pancreàtics; en concret, en els gens BRAC1 i BRAC 2, més coneguts perquè estan associats al càncer de mama, d’ovaris i de pròstata, tumors per als quals, a diferència del de pàncrees, sí que hi ha tractaments personalitzats. Per això és important aquest estudi: per primera vegada, hem aconseguit demostrar que podem fer un estudi personalitzat per a aquest càncer, i hem obert la porta perquè un subgrup de pacients tingui una altra opció terapèutica, a més de la quimioteràpia.
