L’1 % de la població mundial més gran de 60 anys pateix Parkinson, un trastorn neurodegeneratiu incurable el factor de risc principal del qual és l’edat. Es desenvolupa quan les neurones que produeixen dopamina, ubicades en una regió del cervell anomenada substància negra, amb el temps comencen a acumular un pigment fosc al seu interior, similar a la melanina de la pell, fins que degeneren i moren.
Per poder estudiar si l’acumulació progressiva d’aquest pigment afecta el funcionament i la supervivència de la neurona, vam desenvolupar un model animal capaç de produir neuromelanina similar a la que s’acumula als cervells humans envellits. En aquests animals vam observar que, quan aquesta acumulació que s’esdevé amb l’edat superava un cert llindar, les neurones començaven a degenerar i l’animal desenvolupava característiques pròpies de la malaltia de Parkinson. Seguidament, vam intentar reduir els nivells d’acumulació del pigment per evitar aquesta degeneració de les neurones i, així, poder tractar, o fins i tot prevenir, la malaltia a través de diferents estratègies: eines farmacològiques, teràpia gènica o aplicació d’ultrasons transcranials.
