A partir dels 40 anys, comencem a experimentar canvis cognitius, i certes persones tenen la sensació que les seves capacitats "empitjoren". En algunes, aquest aparent empitjorament és un canvi fisiològic propi del procés d’envelliment, però en d’altres té transcendència patològica. Amb l’objectiu de poder identificar què pot determinar en persones més grans de 60 anys amb declivi cognitiu un risc més elevat de desenvolupar una malaltia neurodegenerativa, vam llançar un estudi per validar una sèrie de característiques clíniques que comporten més risc en aquest sentit, de manera que el metge que atén aquests pacients pugui detectar-les ràpidament i fer-ne un seguiment més precís.
Fins al moment, a més, el diagnòstic de la malaltia es basava a avaluar visualment l’acumulació d’amiloide β amb una tomografia per emissió de positrons (PET) del cervell del pacient, per veure si era compatible amb un substrat d’Alzheimer. Però aquest és un criteri subjectiu. Per això, s’han començat a introduir mesures quantitatives per mesurar la quantitat d’amiloide dipositat. El nostre treball ha permès determinar el llindar a partir del qual podem identificar de manera precoç que la proteïna amiloide β s’està acumulant i que, per tant, el pacient està en risc de patir la malaltia. Això obre la porta a ampliar el nombre de persones candidates a estratègies de prevenció.
