Poder llegir ADN antic ha suposat una gran evolució en la recerca de l’evolució humana en els últims deu anys. Però tot i que això ens ha donat la possibilitat d’aprendre més sobre altres humans que van coexistir amb nosaltres, amb els que fins i tot ens vam barrejar, l’accés només al seu ADN i no a les cèl·lules ens ha limitat entendre com eren i, sobretot, les diferències fisiològiques entre ells i nosaltres.
Fer anàlisis epigenètiques del genoma denissovà i de neandertals ens permet saber quins gens estan actius i funcionals. Hem aportat llum sobre com era físicament l’enigmàtica població dels denissovans, descoberta a Sibèria el 2010, que va conviure amb els neandertals i amb els Homo sapiens al Paleolític. D’aquests humans, només se n’havia trobat una falange d’un dit petit, algunes peces dentals i una mandíbula, al Tibet. Aquests escassos rastres no permetien saber com eren. El nostre equip ha contribuït a posar-los cara. En conèixer l’activitat dels seus gens, vam deduir com es desenvolupava el seu cos i la seva aparença física comparant-ho amb dades genètiques clíniques. Ara, finalment, sabem que comparteixen la majoria dels caràcters amb els neandertals.
La nostra investigació, a més, va ser escollida pels lectors de la revista Science com l’estudi més significatiu del 2019, la qual cosa ens enorgulleix.
