Envellir no ha d’implicar obligatòriament una mala qualitat de vida. Com a geriatra, treballo amb persones grans a l’hospital, i em vaig adonar que teníem un model assistencial anacrònic que, si bé curava la persona d’una afecció, com ara una pneumònia, o li permetia l’accés a la tecnologia més puntera, també la feia moltes vegades dependent. I això passa perquè l’hospital està dissenyat perquè la persona s’estigui al llit i es desplaci com menys millor, cosa que, al cap d’uns dies, fa que el pacient es deteriori funcionalment i augmentin les seves limitacions. He intentat revertir aquest dany que genera el mateix sistema sanitari.
Per això, vaig dissenyar, en col·laboració amb el meu equip de recerca, un programa individualitzat d’activitat física per a les persones grans que ingressaven a l’hospital. Comprenia exercicis aeròbics, d’equilibri, força i resistència, adaptats a les característiques de cada persona, que s’havien de fer diàriament. En un assaig clínic amb un grup control, vam observar que el programa aportava una millora no solament funcional, sinó també en els aspectes cognitiu, emocional, i en general, de qualitat de vida.
