Fa més de vint anys que sabem que el VIH es pot disseminar dins d’unes cèl·lules del sistema immunitari i propagar-se per l’organisme. Tanmateix, no sabíem exactament com el virus aconseguia obrir les portes d’entrada a les cèl·lules i afavorir així la seva dispersió. El nostre grup va trobar aquestes portes i, a partir d’aquí, ens vam adonar que el mecanisme d’entrada era comú a diversos tipus de virus, no sols el VIH, sinó també el de l’Ebola. Això es deu al fet que la clau que obre la porta de les cèl·lules és present en aquests dos tipus de virus i en alguns més.
Vam investigar durant més d’una dècada per identificar aquest mecanisme de clau i porta, i gràcies a aquest esforç ara tenim anticossos monoclonals específics que eviten l’entrada d’aquests virus a les cèl·lules del sistema immunitari. És como si haguéssim posat un xiclet al pany de la porta per impedir que hi entri la clau. En el cas del VIH, aquests anticossos eviten l’entrada a les cèl·lules que dispersen el virus per l’organisme, i en el cas de l’Ebola eviten la infecció de les cèl·lules que poden produir nous virus. Com que aquests anticossos són actius davant de diferents virus, ara tenim una bateria de molècules d’efecte panviral.
